Maleïda hipocresia

Estem en un context on costa trobar relacions humanes basades en sinceritat i on ningú s’ofengui a la primera de canvi per un comentari sincer que afecta a una persona o un grup. En general tenim la pell molt fina, ja que segurament no fem prou autocrítica i ens afecta en excés allò que diran de nosaltres. Majoritàriament, optem per no dir tota la veritat i si algú ho fa, sembla un excèntric o que hagi embogit, quan en realitat només deia serenament la seva opinió sincera sobre un tema o una persona. El mateix passa quan mostres una evidència que no agrada. Aleshores, tendim a mirar cap a una altra banda per no assumir-ho, com si això ho fes desaparèixer, tot i que no deixa de ser un miratge.

A pesar que les xarxes socials han revolucionat la comunicació i la manera d’expressar opinions i sensacions, sovint des de l’anonimat i la distància física, en el cara cara no és ben bé el mateix, perquè ens costa afrontar el conflicte i les tensions que generen els desencontres. La sensació compartida per alguns, més dels que s’atreveixen a dir-ho obertament, és que ens trobem immersos en un magma d’hipocresia que no deixa traspuar tota la veritat en moltes esferes de la nostra vida quotidiana.

Segurament això és més còmode, per tal de no perdre el recolzament de persones pròximes o que tenen una relació de poder respecte algú que diria més veritats, però també més cínic i hipòcrita.

En definitiva, la sinceritat cotitza la baixa en una societat on regna la maleïda hipocresia.

Anna Jober
annajober8@gmail.com